Anime
L'anime (en japones アニメ) fora del Japó, és el terme que agrupa els dibuixos animat que venen de Japó. Al Japó s'utilitza la paraula anime per referir-se a l'animació en general. Tradicionalment es dibuixava a mà, però actualment s'ha tornat comuna l'animació per ordinador. Els seus guions inclouen gran part dels gèneres de ficció i són transmesos a través de mitjans cinematogràfics (transmissió per televisió, distribució, DVD i pel·lícules amb àudio). Paral·lelament a l'anime, al Japó es desenvolupa el món del manga, que és els còmics de procedència japonesa. Entre el manga i l'anime sol haver-hi molta interacció, ja que els mangues que tenen èxit posteriorment els treuen en format anime.Història de l'anime
L'anime neix a principis del segle XX, amb una sèrie de curametratges similars als trobats en altres països. A la dècada de 1930, l'animació es va convertir en un format alternatiu a la narració de contes. La manca de visió d'actors occidentals, per exemple, feia gairebé impossible dirigir les pel·lícules establertes a Europa Amèrica a mans de fantasia, que naturalment no tenien la participació del Japó. L'animació permet als artistes crear personatges i entorns.
L'èxit de Walt Disney amb La Blancaneus i els set nans va influenciar als animadors japonesos. Ozamu Tezuka va adoptar i simplificar moltes tècniques de l'animació de Disney per reduir els costos i el nombre de marcs en la producció.
Durant la dècada del 1970, hi va haver un creixement de la popularitat del manga, i en conseqüència de l'anime, especialment els d'Ozamu Tezuka, que ha estat anomenat una "llegenda" i el "déu del manga. El seu treball i el d'altres treballadors en el camp, estan inspirats en característiques i gèneres que són elements fonamentals en l'anime d'avui dia.La dècada del 1980, el gènere del robot en l'anime segueix sent un dels més comuns al Japó i en tot el món avui dia. Durant aquesta mateixa dècada, l'anime es va fer més acceptat en el corrent principal al Japó (tot i que menys que el manga), i va experimentar un gran cop en la producció. Després d'algunes adaptacions d'anime d'èxit en els mercats estrangers, l'anime va adquirir una major acceptació en els mercats en la dècada de 1990 i encara més a partir del 2000 i actualment segueix mes alta l'acceptació en els mercats.
Disseny d'animació
Tot i que l'anime està considerat apart dels dibuixos animats, utilitza moltes característiques comunes com: l'storyboard, l'actuació de veu i el disseny dels personatges entre altres. L'anime també tendeix a prendre prestats elements de molts textos del manga en el fons i també els panells de dissenys. Per exemple, un opening pot emprar panells per explicar la història, o per dramatitzar una qüestió d'efecte humorístic.La majoria de les vegades l'anime és l'adaptació d'un manga en vídeo, tot i que també pot ser l'adaptació d'una novel·la lleugera o una novel·la visual.
Guió
Primer s'escull una temàtica per l'animació i a partir d'aquí es comença la redacció del guió, en virtut de la qual el director, amb l'assistència del director de producció, comença a donar directives al primer disseny dels personatges, el director artístic pot realitzar un primer esbós dels personatges i dels ambients. Amb tots aquests punts complerts, es dirigeix cap a la creació de guions, es fa una mena de còmic que serveix de base pel seguiment de tot el personal, proporciona detalls com ara: el nombre de fotogrames per escena, els efectes visuals i dels antecedents necessaris, càmeres, els moviments de càmera, la dinàmica i la composició de les escenes (per a la creació de 26 minuts de storyboards, normalment, es requereixen al voltant de tres setmanes de treball). Un cop establert, sota la coordinació del director els storyboards, disseny de personatges, el disseny de mecanismes i fons, es realitzen dibuixos preliminars, que van a formar l'animatic.
Disseny dels personatges
- Els ulls: Comunament són molt grans, ovalats, molt definits i amb colors cridaners com: vermell, rosa, verd, morat, a banda dels normals com cafè i blau. Osamu Tezuka va introduir aquests grans ulls inspirats en les produccions de Disney com els d'en Micky Mouse i d'aquesta manera es va prendre d'una manera humorístic o de personalitat al personatge. L'acolorit és per donar als ulls profunditat. Cal destacar que no en totes les sèries hi ha ulls grans com passa en les pel·lícules de Hayao.
- Els cabells: N'hi ha de totes formes, mides i volums, per personatges masculins i femenins. A més d'una gran varietat de colors com en els ulls, aquests poden tenir diferents formes d'ombrejat.
El cos: Pot ser molt semblant a les proporcions del cos humà, encara que d'una manera molt escultural com en el Moè. També hi ha animes on les proporcions del cos són desproporcionades un exemple és el chibi o el superdeformer on els trets poden ser molt exagerats, tot i que aquests són per donar un toc de comèdia a les sèries.
La cara:Sembla la d'un pentàgon. El nas i la boca són petits. Una àmplia varietat d'expressions facials són usades per denotar estats d'ànim i pensaments. L'anime utilitza un conjunt diferent d'expressions facials en comparació amb l'animació occidental. Hi ha altres elements estilístics comuns que apareixen en la comèdia, quan els personatges que estan commocionats o sorpresos fan una "cara de culpa" exageren molt (molt per sobre del que és humanament possible) les seves expressions facials.
Gèneres
Gran part de les sèries d'anime poden incloure dos o més gèneres. Per exemple, l'acció i l'aventura són temes que se solen combinar en el shonen, un exemple seria One Piece , on els personatges recorren llocs diferents i al mateix temps hi ha combats. Passa el mateix amb el drama i el romanç (especialment en el shojo), o amb el misteri i el terror com en Death Note.
Sèries de televisió
Les sèries de televisió s'emeten de forma regular, en general a ritme d'un capítol per setmana. En la majoria dels casos, les sèries d'anime tenen menys qualitat que els OVAs o les pel·lícules, bàsicament pel baix pressupost del qual disposen, ja que en una sèrie hi pot haver molts capítols. La gran majoria d'episodis duren uns 23 minuts, que en fan 30 si s'hi afegeix la publicitat. Tanmateix, alguns episodis són més curts, d'uns 12 minuts, d'aquesta manera que se'n poden encabir dos de diferents en el mateix temps. Les sèries s'acostumen a ordenar en temporades. Una temporada sencera són 26 episodis, tot i que alguns títols empren "mitges temporades", de 13 episodis. Per tant, la majoria dels anime tenen un nombre d'episodis múltiple de 13. En general, l'estructura de les sèries permet que es pugui seguir la història saltant-se algun capítol gràcies al recordatori del capítol anterior que se sol fer. Totes les sèries d'anime consten d'un "opening" (una cançó i crèdits a l'inici), un "ending" (una cançó i crèdits al final) i sovint un "eyecatch". Un "eyecatch" és una escena molt curta, d'uns 2 o 3 segons, que s'empra per senyalar el començament o final de la pausa per a publicitat.Distribució d'anime a Catalunya
A Catalunya, la Televisió de Catalunya s'ha mostrat sempre partidària de l'anime, i ha estat una de les televisions que més l'ha promocionat. Va començar el 1986 amb Dr. Slump i li seguí el 1990 Bola de Drac. També ha emès, entre moltes altres: El Detectiu Conan , Shin-Chan, i One Piece.Cal comentar que l'emissió de Bola de Drac per part de TV3 va suposar un fenomen de masses, que potser explica en part la gran recepció que actualment reben el manga i anime a Catalunya. Altra sèrie que a Catalunya va tenir una gran popularitat arran de la seva emissió a televisió va ser Shin-Chan.
Pel que fa a produccions realitzades des de Catalunya, són pràcticament nul·les tot i que existeix una co-producció com és Kintí, l'ultim ninja català del 2008, d'Èric Antonell. Producció que ha guanyat, entre altres festivals, el Barcelona Visual Sound 2008 (notícia i pel·lícula emesa per TV3) i el Vídeo Jove d'Alella 2009
Pàgines principals d'anime
Pàgines principals d'anime
Aqui teniu un tutorial de com dibuixar
anime amb l'ordinador.